ESTRAORDINARI El passat diumenge 12 de juny de 2011 varem viure una experiència extraordinària, una visita guiada a les Obagues del riu Corb. Aquests boscos submediterranis presenten el interès d'allotjar algunes espècies pròpies dels boscos més humits de l'Europa Central arribades a aquestes terres durant períodes més freds del quaternari i que actualment es conserven aprofitant racons més ombrívols i humits. La presència d'aquestes plantes de caràcter euro-siberià dins un país eminentment sec i continental constitueix per si mateix una notable singularitat botànica extraordinària. Titulo aquest article com “Extraordinari” per dues raons: la primera perquè per desgracia se n’organitzen poques d’activitats com aquesta i per tant cada cop que es fa resulta extraordinari i la segona és que els que vivim a prop d’una joia, a vegades valorada al món sencer, en prous feines la coneixem. Recordo que quan vivia a Barcelona vaig haver de proposar-me seriosament de fer una visita a la ruta gaudiniana davant l’aclaparador torrent de turistes que em passaven la ma per la cara recordant-me que encara no havia anat mai a la Sagrada Família. Això que és tant comú de l’esser humà, recórrer mils de quilòmetres per a veure aquesta o aquella altra cosa que em vist aparèixer a les pagines centrals de National Geographic i en canvi som incapaços de fer dues passes per valorar i gaudir allò que tenim al costat de casa. Sempre sembla que allò que és dels altres i que a més és lluny, és millor. La excursió va aplegar uns 30 participant entre organitzador, veïns,turistes, pares, fills, pagesos, neo-rurals i fins i tot un gos que els seus amos duien en cadira de rodes ja que l’animal s’havia quedat invàlid per sempre de les potes del darrera (un exemple i una lliçó d’amor extraordinari cap els animals). Un altre dels valors extraordinaris que va tenir aquesta trobada va ser just això, el fet que fos una trobada. Una ocasió excel•lent per a retrobar en alguns casos vells amics i coneguts que tot i viure als pobles dels voltants no és fàcil de mantenir-ne el contacte físic si no és en alguna festa major, un aplec o casualment el dia de mercat o si tens la sort de que et truquin per a convidar-te a sopar; I en altres casos, és ocasió, per conèixer gent meravellosa que viu amagada als pobles de la vall i que encara el destí no ens havia presentat. A les nostres comarques, amb una densitat de població baixíssima, la gent viu disseminada al llarg de molts quilòmetres, i aquestes ocasions son fantàstiques per a les relacions humanes fent-nos descobrir que hi ha gent meravellosa habitant a prop nostre. Parlant de gent meravellosa, m’agradaria destacar la figura del guia de l’excursió, en Joan Teruel, (fill de L’Hospitalet de Llobregat, allò de dèiem) un expert naturalista que ens va explicar fil per randa tot allò que anàvem trobant pel camí, (que si una Melampyrum Cristatum, que si el Lilium Martagon, que la Orchis Purpurea.....). Durant quasi dues hores de caminada ens va fer adonar com a mínim de tres coses: que no sabíem res de res, que les obagues del riu Corb son un privilegi extraordinari, i que el nostre guia era un veritable pou de saviesa, un home extraordinari, amb els peus a terra, dels que ja no en queden, un altra privilegi. La excursió va finalitzar amb un passi de diapositives i un dinar al cafè de Conesa. No voldria acomiadar-me, però, sense dedicar unes paraules merescudes paraules als organitzadors d’aquesta trobada extraordinària, la gent de l’Associació Vall del Corb. Gent que l’any 2000 van passar del desig, del pensament i de la imaginació a l’acció. Des d’aleshores , l’associació lluita, (sovint a l’ombra dels que vivim a la Vall), amb el noble objectiu de dinamitzar socialment els pobles de la Vall del Corb, per promoure el coneixement i l’estudi de les diferents realitats que la configuren i estimular la creació i consolidació d’iniciatives que contribueixin al seu desenvolupament, així com dur a terme activitats que donin a conèixer la Vall i els seus valors. Impulsada en els seus inicis pel gran Modest Corbella (impulsor també de la Ruta del Cister) entre d’altres, ara ho fan la gent de la cooperativa La Olivera, de Vallbona de les Monges, la Nati de l’Albió, o la Dolors del Saladern, entre molts............. tots ells, sense cap mena de dubte, gent extraordinària. Kiku Mistu, Centre Cultural Imaginari Segura diumenge, 19 / juny / 2011